Tractament del vertigen
Tractament del vertigen
QUÈ ÉS EL VERTIGEN?
El mareig és una sensació subjectiva molt incapacitant que pot presentar-se com una sensació d’atordiment, debilitat, desmai i inestabilitat sense component de rotació. Les causes poden ser d’origen divers: vestibulars, cardiovasculars, neurològiques, metabòliques, visuals, propioceptives i psicològiques; tot i que la majoria de vegades, el mareig està relacionat amb un problema de l’oïda intern.
Què és la inestabilitat?
La inestabilitat és l’alteració de l’equilibri corporal. Està fora del control voluntari i pot generar caigudes. A diferència del vertigen, l’origen de la inestabilitat pot venir d’una, o més d’una entrada neurosensorial de l’equilibri: la visió, la propiocepció o el vestíbul.
PATOLOGIES FREQÜENTS
Sí, existeix una àmplia diversitat de patologies vertiginoses que poden provocar una gran variabilitat de simptomatologia. La sensació giratòria provocada per qualsevol tipus de vertigen en cap cas pot durar més de cinc dies. Un cop es redueix o desapareix la simptomatologia vertiginosa és quan poden establir-se de manera gradual i fluctuant tot un seguit de signes residuals: inestabilitat i/o sensació de flotabilitat en la marxa, dolor i rigidesa cervical, inestabilitat en els moviments del cap durant les activitats quotidianes, inestabilitat en entorns on hi ha molta informació visual (centres comercials, aeroports, etc.).
Segons la seva durabilitat, els podem classificar en tres grans blocs:
1) Vertígens que duren menys d’un minut
2) Vertígens d‘entre 5’ i 5 hores
3) Vertígens de 5 hores-fins a 4 dies
Detallem les patologies més freqüents:
· Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB):
És la causa més freqüent de vertigen, representa 1 pacient vertiginós de cada 3 que es visiten. Són vertígens de curta duració (menys d’un minut) que es desencadenen quan adoptem determinades posicions del cap i canvis posturals que es realitzen en les activitats quotidianes: estirar-se o aixecar-se del llit, al vestir-se, quan estem en un posició del cap en extensió durant un període perllongat…
· Neuritis o neuronitis
Infecció de tipus víric o bacterià del nervi vestíbul coclear. Es tracta d’un dèficit vestibular perifèric agut, que es caracteritza per provocar gran vertigen rotatori, d’entre 2 i 4 dies de duració, nàusees, vòmits i alteració de l’equilibri.
· Meniere
Hidropesia endolinfàtica recurrent, generalment unilateral. Provoca crisis de vertigen recurrents, normalment de 2 hores, tot i que pot ser d’entre 20’ i 12 h. S’acompanya de pèrdua d’audició, acúfens, sensació de pressió i plenitud a l’oïda, nàusees i vòmits.
· Presbivertigen i Presbiataxia
- El presbivertigen és una afectació que engloba totes les patologies que comporten un envelliment de les estructures que formen l’òrgan vestibular, provocant una simptomatologia habitual quan existeix l’afectació del sistema vestibular.
- La presbiataxia és la degeneració de les vies aferents neurosensorials del sistema nerviós (visió, propiocepció i sistema vestibular), centres del sistema nerviós central i de les vies eferents del mateix, la qual cosa comporta una verdadera neuropatia senil.
· Migranya Vestibular
Consisteix en l’aparició de mals de caps periòdics, de tipus pulsàtil, i que afecten a un costat del cap, empitjoren amb l’activitat, associats a nàusees, sonofobia i fotofòbia. Tota aquesta simptomatologia ve acompanyada de crisis de vertigen, i en ocasions pot haver crisis de vertigen sense migranya.
· Ototoxcicitat
Alguns fàrmacs, com determinats AINES i diürètics, poden resultar tòxics i lesionar les estructures de l’oïda intern, tant l’òrgan de l’audició com l’òrgan de l’equilibri. Aquesta toxicitat pot ser reversible o irreversible. L’ototoxcicitat perllongada en el temps pot derivar a una presbi-vestibulopatia.
· Cervical Dizziness
Inestabilitat o sensació d’inestabilitat generada per una lesió posicional de les vèrtebres cervicals encarregades d’enviar informació als nuclis centrals de l’equilibri. Aquesta alteració de la posició vertebral s’acostuma a produir com a conseqüència de traumatismes (accidents de trànsit, caigudes, esports de contacte…) que provoquen una fuetada cervical.
· Cinetosis o Motion Sickness
Intolerància al moviment passiu del cos. És el mal del transport que genera una alteració neurovegetativa (nàusea, sudoració, vòmit…) provocada per vehicles terrestres, marins o aeris. Entre els més coneguts estan el mal de carretera, mal del transport o el mal de l’aterratge.
· Persistent Postural And Perceptual Dizziness (Pppd)
Persistent inestabilitat o mareig, de 3 mesos o més de duració. No hi ha sensació giratòria, és el que coneixem com vertigen visual: hipersensibilitat a estímuls visuals en moviment. Contra més ens movem en un entorn que es mou, més augmenta la inestabilitat o mareig.
EQUIPAMENT TECNOLÒGIC
· Videonistagmoscopi
El Videonistagmoscopi ens permet l’examen del reflexe vestíbul ocular (RVO). Es tracta d’una càmera de vídeo adherida a un dispositiu facial, què manté el pacient en la foscor, per tal de poder observar, a través d’un monitor, el comportament del RVO. Les diferents maniobres exploratòries que es realitzen amb el VNG, donen una informació fonamental, per tal saber la causa del vertigen o de l’alteració de l’estabilitat.
• Cadira giratòria
La cadira giratòria ens permet fer l’avaluació i tractament funcional de les diferents vies vestibulars. A nivell exploratori, amb l’ajuda de la videonsitagmografia, podem quantificar l’alteració que presenten les vies que es troben afectades (RVO, RVC ,RCO i OKN). A nivell de tractament ens serveix per tal de compensar l’asimetria funcional creada entre els dos vestíbuls.
· Softwares informàtics especialitzats
Tenim el suport de programes informàtics especialitzats, dissenyats de manera exclusiva per tal de realitzar la reeducació vestibular i portar a terme el pla de tractament dissenyat per a cada pacient.
· Realitat virtual
Mitjançant la rehabilitació virtual, aconseguim dessensibilitzar i millorar l’estabilitat d’aquells pacients que han desenvolupat una dependència visual com a conseqüència de patir durant molt temps una alteració de la funció vestibular. Aquesta sobre utilització de l’entrada visual per tal de mantenir l’equilibri, provoca inestabilitat i mareig en espais on hi ha molta informació visual: centres comercials, supermercats, estacions de tren-avions… així com també es pot tractar i millorar el mareig en el transport: cotxe, tren, avió, vaixell…
COM HO TRACTEM?
Què és la rehabilitació vestibular?
És un procés terapèutic que realitza la valoració integral i el tractament personalitzat del pacient que presenta algun tipus d’alteració o patologia vestibular, així com disfunció en les vies informatives de l’equilibri del sistema nerviós central.
Què aconseguim amb la rehabilitació vestibular?
Amb la rehabilitació vestibular hi haurà una millora quantitativa i qualitativa de tots els processos que posa en marxa el sistema nerviós central per tal de compensar la lesió de l’òrgan vestibular, afavorint així la milloria de la clínica del pacient.
La compensació vestibular ens permet millorar el màxim possible els diversos tipus d’inestabilitats que s’acostumen generar a causa de l’alteració de la funció del vestíbul: la inestabilitat ocular, la postural i la inestabilitat en entorns amb molta informació visual.
La reeducació vestibular és un abordatge terapèutic altament eficient per tal de millorar els efectes discapacitats del vertigen, que actualment afecta a un 20% de la població.
Es poden recuperar afectacions que són altament discapacitants com:
• Alteracions de l’equilibri durant els desplaçaments quotidians
• Sensació d’inestabilitat i/o sensació giratòria en els moviments del cap que realitzem en les activitats de la vida diària
• Dolor cervical provocat per l’alteració de la funció d’equilibri
• Mareig en centres comercials, espais on hi ha molta informació visual (estacions de tren, aeroports, centres de ciutat amb llums, etc.)
• Mareig en transports (tren, cotxes, etc.)
Per a més informació, visita el nostre blog
SISTEMA VESTIBULAR
La informació de moviment lineal vertical i angular del cap i del nostre cos respecte de l’entorn és enviada als nuclis centrals de l’equilibri per tal que sigui integrada pels centres superiors cerebrals i s’obtingui una resposta efectiva per mantenir l’equilibri.
Aquesta informació té tres entrades neurosensorials: la visió, la propiocepció i sobretot la vestibular. La informació vestibular és la de major rellevància per tal d’estabilitzar la imatge a la retina i mantenir l’equilibri.
· Vull saber més
El vestíbul es troba situat dintre de l’oïda intern, que està format per:
- 3 canals semicirculars
- Utricle i sàcul
- Còclea: òrgan de l’audició
Els canals semicirculars, l’utricle i sàcul, formen el sistema vestibular i són els encarregats d’enviar la informació del nostre moviment als nuclis centrals de l’equilibri.
En absència de patologia, la informació rebuda pels nuclis centrals de l’equilibri serà homogènia i els centres superiors cerebrals donaran ordres coherents i adaptades a l’entorn. La persona se sent en equilibri.
En canvi, amb presència de patologia vestibular, la informació rebuda pels nuclis centrals de l’equilibri serà incoherent i descoordinada, de tal manera, que els centres superiors cerebrals no ho podran gestionar de manera efectiva. Les conseqüències que es poden produir són:
- Sensació errònia de desplaçament
- Sensació giratòria del cos respecte a l’entorn o viceversa
- Moviments inadaptats o caigudes
- Nàusees, vòmits, sudoració… per alteració de les vies vestíbul-vegetatives
- Dolor cervical: com a resposta per tal d’intentar compensar el dèficit de funció del vestíbul i/o evitar la sensació giratòria o de mareig en moviments del cap.
- En conclusió general, la persona se sent en desequilibri
La reeducació vestibular es fonamenta en un pla personalitzat d’exercici terapèutic basat en 3 grans principis de reeducació: l’adaptació, la substitució i l’habituació, per tal d’activar la neuroplasticitat / compensació vestibular que li permet al nostre organisme restablir l’estabilitat que s’havia perdut.
- Adaptació: regulació i recuperació de l’activitat neuronal principalment del RVO (reflexe vestibulocular) i RVE (reflexe vestibulespinal).
- Substitució: compensació de la lesió vestibular a través de la utilització d’altres vies neurosensorials: visió, propiocepció i vestíbul no afectat, amb l’objectiu de reequilibrar i recuperar de manera eficient el RVO i RVE.
- Habituació: reducció progressiva o desaparició total de la resposta patològica a partir d’un estímul repetit, regular i sense canvi.
PRIMERA VISITA
L’objectiu de la primera visita a Clínica del Vertigen és identificar l’origen/la causa del vertigen o alteració de l’equilibri, per tal de poder establir el pla de tractament adequat.
Durant l’exploració, amb el suport de la tecnologia més avançada com la videonsitagmografia, podem saber l’estat de les diferents vies vestibulars i de l’equilibri (reflexe vestíbul ocular, reflexe vestíbul cortical, reflexe cervic ocular i reflexe optocinètic) que ens permetrà obtenir un diagnòstic funcional de l’estat de l’equilibri del pacient, així com diferenciar si es tracta d’un problema de vertigen, mareig o inestabilitat.
PLA DE TRACTAMENT
Al final de la primera visita ja podrem iniciar un pla de tractament personalitzat. La fisioteràpia vestibular, gràcies a la prescripció d’exercici terapèutic adequat per a cada pacient, és el tractament d’elecció per a l’alteració de la funció vestibular i/o vies d’equilibri.
L’objectiu és començar el tractament el més aviat possible un cop debuta l’alteració vestibular, per tal d’afavorir la compensació vestibular. Durant la fase aguda del vertigen ja es podrà iniciar el tractament, sempre i quan la persona pugui accedir per sí mateixa a la consulta.
La durada del tractament variarà en funció de la tipologia de vertigen, clínica i estat de salut general del pacient. Normalment amb 2-3 sessions s’aconsegueix una millora notable, i amb 5-6 sessions la recuperació acostuma a ser total.
L’objectiu final serà la prevenció de les crisis vertiginoses, excepte en aquelles patologies que són recurrents i per la seva fisiopatologia no poden evitar-se (un exemple és el cas de la malaltia de Meniere), on l’objectiu serà mantenir el pacient estable entre les crisis, així com allargar el màxim possible la freqüència entre elles. Per aquest motiu aquest tipus de patologies requereixen d’un tractament de manteniment.
A la Clínica del Vertigen treballem de manera multidisciplinar amb ORL, neuròlegs i optometristes per tal de ser el màxim d’eficients amb la recuperació del pacient.
Equip
Osteopatia
PNI Nutrició
